Duc molt temps fent bike a causa dels tendons d’Aquiles. Les eixides són curtes, entre 1h-1h30 el 80% d’elles. Les intensitats són altes, intente mantindre ritmes alts, sobretot a les pujades per mantindre la forma el més possible. Canvis de 10’, 15’ a lo sumo…pero aprete les dents i tire cap a dalt…crec q el cor està en forma gràcies a això…En estiu allargue a una mitja de 2h. Les més llargues han estat contades i arriben a 4-5h però les puc contar amb 3 mans. Des de juliol duia parat amb el tema de córrer ja que el dolor era màxim i des de setembre a desembre com a molt 10-20km setmana. Durant 2 mesos: 0 patatero ni això. La bike continuava sent la salvació per al meu estat de forma q ja no busca el rendiment sinó la salud i el benestar mental. Avans si q podia. Curiosament, en gener decidixc intentar ho novament amb EPI i amb el reforçament dels tendons amb treball de força. No per rendir sinó per donar xispa a la meua maleïda infortunitat de no poder córrer com ho feia abans. Comence amb dos/tres eixides setmana, molt de CACO tb. Alternant bike. Les primeres eixides eren pacargarseinotorcarse però remava el q podia. Doncs bé, comencem a córrer i a trencar l gel en la Rabosa i note q puc transferir el fet amb bike, puc córrer MÉS, note FORÇA… (tot açò sent concient de q els meua tendons no estan per alegries; crec q quan córrec ara estic un 30% per baix del q podria fer si puguera allargar la petjada, espentar en les pujades, sempre vaig amb el fre de mà protegint-los).

Intente maximitzar ho tot…exprimir tot al màxim…

Fa dos setmanes, a la Vall d’Uixó ni calfe…ara tot el q puc estalviar als tendons millor per a mi…és una locura però utilitze els principis de les curses per calfar…no vullc fer més del q puc; duc ritmes q el meu cor sosté…escolte les bategades, menje bé abans al sopar, i no molt al desdejuni, preferixc eixir amb fam i menjar molt a partir de l’hora en carrera (ara puc tragar 70-80gr/h/CH sense problemes i amb cafeina em dona molt de punx)…he aprés q si menges bé i com toca la panxa va de perles; ara bé, cal trobar bon producte de suplements (226ers és brutal amb això) i sempre pensar q els CH és poden menjar al sopar i anar lleugers a la cursa pel matí, mire molt a la gent q tinc al costat, sé on estic i passar a un atleta q abans no podia és per a mi guanyar la carrera…i continue sent prudent sense passar si no puc…humiltat per davant de tot i de tots…

El volumen
Sobrevalorat…la majoria dels corredors van sobre entrenats, petats…passats…

A vegades, menys és més si les carregues són adients a l objectiu. Amb 2/3 parts de l objectiu anem sempre ven preparats si hem treballat bé les altres capacitats físiques… la transferència fa miracles…bestial.

La FORÇA…el gran guerrer
Propicepció, core i compensació són les seues germanes i caldria no deixar les en el camí…

Altre aspecte infravalorat pel corredor…des de q he tornat a fer ho de forma sistemàtica tinc sensacions de espenta, de punx, de poder pujar la pedra q abans no podia, de apretar el cul…tot cap a dalt eh…note un poder q no tenia fa dos mesos…notes q el llàtig pot soltar l articulació, allargar la i afrontar la nova petjada…és molt sorprenent… la propiocepció, la compensació, el core han de ser els nostres súbdits…són els les soldadures del “chasis” del cotxe què permeten moure les rodes (cames) sense cap por a eixir se n de la carretera (senda, camí, salt, pedres…)

Que falta… al meu pareixer

– Treball excèntric específic…altre gran oblidat.
– ⁠Velocitat seriada en pista, asfalt o específica a la muntanya.
– ⁠Desnivell sí però no tornar se bojos…
– ⁠Alimentació vegetal proteïca…(cada dia menge menys carn, encara q m’agrade).
– ⁠Treball de flexibilitat, no parle d estiraments de 10min; parle d un treball sistemàtic on realment s allarguen articulacions, músculs, tendons…agonistes i antagonistes…és un problema p q ens agrada córrer i no fer yoga o pilates 🤦‍♂️🤦‍♂️🤦‍♂️
– ⁠Continuaré…

En conclusió…
Crec q la bike és una gran ferramenta per poder transferir si no pots acumular com abans; el menjar durant la cursa, un gran aliar, la gasolina del motor; el volum ajustat, una frescura profitosa si elegixes bé el repte; l humiltat, la gran veritat.

A seguir corrent amics. Córrer ens fa ser millors persones.

 

 

David Miró Albero  – 2 Abril 2024

President del Club UTMAC i membre de l’equip organitzador d’Ultramediterrània. Terres de Trail